4658

Acabes acostumant-te al mal d'ulls que et produeix el sol quan entra per la finestra. Abans d'obrir-los, però, et doblegues tota tu i et fas una boleta, apretant-te fort i estirant-te, tot seguit per escoltar els crec crec del teu cos i sentir-te tant bé. Et treus una gometa del canell i, sense pentinar-te ni passar pel bany, et fas una cua alta, o un monyo, i vas a la cuina, descalça i gelant-te els peus. Obres l'armari, treus les galetes sense gluten, el Nesquik, la tassa verda, les llesques de pa sense gluten, i de la nevera treus la llet, el suc de préssec, la melmelada, la ''mantequilla'', i ho deixes tot a la taula, coberta per l'hule de flors de colors que encara te taques del sopar de la nit anterior. Busques la torradora amb els ulls, i a la fi la trobes, a l'altra punta de la cuina. T'hi dirigeixes arrossegant els peus nus per la pedra freda i la portes al costat de la pica, i l'endolles. Hi poses les llesques de pa, i mentre es van torrant poses, a la tassa, tres cullerades de Nesquik, una de sucre, i l'omples de llet. Remous la cullereta poc a poc i sense ser conscient que no estàs adonant-te realment de cap dels passos que has fet, que simplement ho has fet per costum. Hi suques una galeta. Somrius perquè dones gràcies que les galetes sense gluten no es trenquin quan estan molles, i després de menjar-te'n tres, sents el ''clink'' de la torradora. Tires la cadira endarrere i allargues la mà, encara que saps que no hi arribes. T'aixeques, treus les torrades, et cremes els dits, desendolles la torradora, i agafes un ganivet. Tornes a la taula i com les torrades estan encara calentes, quan hi poses la ''mantequilla'', veus com es desfà i es torna transparent. Fa bona olor. Hi poses la melmelada, i et menges les torrades, amb tota la parsimònia del món. Notes com se t'aixafa la cara, i et molesta una mica. Et poses la mà a la cara i te la notes mullada. Obres els ulls i un nas amb uns bigotis molt llargs que et donen un ensurt considerable, i quan te'l lleves de sobre, t'enlluerna la llum que entra per la persiana, oberta dos dits, però te n'adones que acabes acostumant-te al mal d'ulls que et produeix el sol quan entra per la finestra.