És important la vostra opinió per poder millorar, els comentaris estàn oberts a tothom! Moltes gràcies!

lunes, 30 de abril de 2012

- ETAPES


Ens il·lusionem com nens.
Riem com nens.
Gaudim com nens.
Ens posem nerviosos com nens.
Explosionem d'alegria com nens.
Ens mirem com nens.
Ens peguem com nens.
Diem coses sense substància com nens.
Ens mosseguem com nens.
Però explosionem de passió com adolescents.
Trenquem barreres com adolescents.
Ens barallem com adolescents.
Ens perdem en el futur com adolescents.
Caiem com adolescents.
Escorcollem possibilitats com adolescents.
Ens equivoquem com adolescents.
Ens enamorem com adolescents.
I a la fi perdonem com adults.
Ens aixequem com adults.
Escollim com adults.
Recordem com adults.
Estimem com adults.
Sospirem com adults.
Sentim com adults.
Treballem com adults.
Morim com adults.

Sé que no és el típic i que potser no s'entén be, però penseu en les meves paraules com vulgueu. La literatura no sempre està marcada per un patró d'interpretació. El que pretén l'autor, no és sempre fer sentir al lector el que ell sent mentre escriu, sinó que el lector senti. En aconseguir provocar un sentiment al lector, l'autor ja és feliç.

sábado, 21 de abril de 2012

- Punt de vista


No és ben cert que la genialitat enamora i encisa? No m'he enamorat mai d'uns ulls, d'unes mans, d'un cos ni d'un cap. Sempre he caigut al davant d'una mirada, un gest, un posat, o un pensament. Seria incapaç d'estimar uns ulls inexpressius, unes mans quietes, un cos fred o un cap buit.
No és ben cert que la genialitat, al igual que tu, enamora i encisa?

jueves, 19 de abril de 2012

- Flor de Otoño

Està allí, al teu davant des de fa temps i no t'hi has fixat fins ara. Et mira, et somriu, tímidament però sense complicacions i a tu se t'escapa el pensament. El mires i t'encanta mirar-lo. Li brillen els ulls mentre et parla, i tu no pots fer res mes que somriure com una tonta sense parar. No arribes a entendre'l del tot, però en aquell moment tampoc t'entens a tu. Somrius, un altre cop, inevitablement, i t'evadeixes en el pensament fugaç de les mil coses que vols deixar-li clares, i sembla que no te n'adones de que està parlant-te, però simplement, et perds en la pantalla. És un moment en que desitjaries tenir-lo al davant, en carn i ossos.