Llepa'm, per tot arreu, fins a arribar al més dolç dels racons, com si no pogués desgastar-me mai.
Assaboreix-me, intenta mantenir l'essència tot el que puguis, aconsegueix recordar-la cada cop que tanquis els ulls.
Sospesa'm com si fos la cosa més pesada del món, i a la vegada la més lleugera.
Recorda'm cada dia que en veigues a alguna que s'assembli a mi, o que té els meus ulls, o el meu cabell, perquè
Jo et menjaré, mossegaré, lleparé i t'assaboriré. Et sospesaré fins no poder més i et recordaré a cada mirada i a cada somriure.
No paris fins a arribar al cor.
