Va córrer entre els matolls de la sendera. La faldilla li anava massa curta i la capa amb la caputxa volava darrere seu, fent petits cops en doblegar-se la roba.
A la cistella hi duia pastissos i medicaments per a la seva àvia, però pel camí havia sigut interceptada per un home molt pelut que ara la perseguia.
La noia va córrer per tot el bosc, fugint d'aquell personatge tant peculiar, però de sobte es va trobar en una clariana, si, un d'aquells preciosos paratges de contes que no tenen ni un amagatall més que un arbre de tronc ample i fullatge espès.
La noia de la caputxa va córrer cap al roure i va començar a pujar pel tronc, mirant enrere i tement que aquell boig pugues agafar-la. Massa tard. Una manota li va agafar el peu i la va estirar cap al terra.
L'home va girar-la de cara al tronc i li va riure a l'orella. L'última cosa que va veure la caputxeta abans de desmaiar-se va ser la cistella al terra, amb els pastissos i els medicaments entre les flors blanques, mentre una mà molt aspra anava resseguint l'interior de les seves cames, pujant cap a la faldilla.
mola ^^
ResponderEliminarjajajaj k bèstia, però mola! =)
ResponderEliminar