I llavors què? Ens trobarem al bar i de l'únic que serem capaços serà de tocar-nos els peus en lentitud i paciència, esperant que l'escuma de les cerveses quedi al cul de la botella glaçada, que ens serveix per evitar-nos el contacte directe amb els ulls. Però inevitablement aixecaràs la vista, o l'aixecaré jo, i em posaràs aquella carona de marrec entremaliat mentre la mà jugarà amb la botella. I un cop desperta voldré tornar a dormir per tenir-te al davant un altre cop sense voler fer res més que jugar amb els teus peus i mirar-te fixament als ulls.
(Sabeu aquells dies que marxes a dormir i no fas més que donar voltes al llit, i arriba un moment en què estàs mig delirant, que no saps ni com et dius? Doncs jo escric aquest tipus de coses.)
