Babarotes i floretes

Aquest cap de setmana m'ha quedat ben clar que els homes que estan enamorats són uns floretes.

Ara especifiquem abans que imagineu coses estranyes.

Per ''cap de setmana'' em refereixo a la nit de dissabte. Però la meva deducció no està basada en una visió detallada dels fets ocorreguts en un període de sis hores de festa, sinó que al llarg dels anys, a poc a poc, vas adonant-te d'aquest fet fins al punt que quan deixen de ser tant ''floretes'' és quan comences a plantejar-te si realment t'estimen.

Ara aclarim l'enamorament o ''estimació''. No es tornen floretes quan estan enamorats ni quan ja t'estimen. Es tornen floretes durant aquell període de temps en què una noia els comença a agradar. Realment no estan enamorats, simplement la noia els atreu física, o mental-ment i fan el que sigui per tenir-la contenta i amb la finalitat que tothom coneixem (però res sexual, pervertits!). "Em fa mal l'esquena!" i li fan un massatge, "Quina sed!" i li porten un got d'aigua, o simplement els paguen el bitllet de metro o les aguanten borratxes perdudes durant tota la nit. No us confoneu amb la "friendzone" o els famosos "pagafantas", perquè la diferència està en què els meus amics tenen, o tindran, una relació o aventura sentimental amb la dona en qüestió. I la tindran, justament, per les coses que fan i els "actes nobles" que presenten davant les seves damisel·les.

Jo personalment em desfeia si venien a veure'm a les hores del pati de l'institut, o si quan sortíem de nit em passaven a buscar amb cotxe o moto, o em pagaven el cine, o les entrades a concerts, o quan feien la burrada de kilòmetres amb bici per estar uns 45 minuts amb mi. Però va arribar un dia en què vaig caure del núvol.

No és que et vulguin més o menys depenent del grau d'interés que mostren al fer les babarotades del segle. Existeix un punt en què te n'adones que un home t'estima, que es moriria si et passés alguna cosa, que ho faria tot per tu.

Pot ser m'han malcriat tant que em sorprén quan em fan tornant sola a casa i no m'acompanyen fins a la porta de dalt. O quan prefereixen quedar-se a casa en comptes de sortir amb el grupet d'amigues xafarderes i cridaneres que tinc. O quan hi ha concert i em diu: Ja ens trobarem per allí, i ens veiem però tampoc ens apropem per parlar.

Són coses que sorprenen i que al principi no entens, però a mesura que passa un temps comences a pillar-les i a poc a poc les aprecies. Però no les aprecies pel fet d'entendreles, sinó perquè les associes a coses, a fets, i així estàs més tranquil·la, allunyant la idea que ho fan per tocar els collons o simplement, perquè ja no t'estimen.

Exemple: No m'acompanya a casa. És més fàcil pensar que "sempre li dic que em fa por i ara fa això a mode "teràpia" per a què veigue que no n'hi ha per a tant", que pensar "no li importa una merda el que em pugui passar i per això m'engega tota sola a casa". Ja us asseguro jo que si ho fan, és perquè saben que no passarà res, i que si per una d'aquestes us passés alguna cosa, la culpabilitat se'ls menjaria tota la seva vida.

Que quin és el punt d'una relació en què te n'adones que t'estima de veritat?

Que potser no teniu clar qui us estima de veritat i qui no?

"Tren Avant, con destinación Lleida, linea 2"

Pues eso.

Bon dia, Amor

Tanca els ulls i imagina, siusplau, que et despertes un matí, en un llit doble, i quan et gires, m'hi trobes a mi, feta una boleta, entre els llençols. Que t'aixeques i vas cap al lavabo, i tot està ple de coses meves, menys dos o tres calaixos on hi tens el teu poc arsenal. Et rentes la cara, t'afeites, i sents el meu despertador. Surts del bany, radiant, i t'acostes al llit. T'estires al meu costat i m'abraces mentres em fas un petó al front i m'esvalotes els cabells. Però no em dona temps a besar-te i quan me n'adono ja ets a la cuina, dutxat, vestit, i arreglat, preparant el teu esmorzar. Somrius quan em veus entrar mig zombie i sense vestir. I em segueixes amb la mirada mentre trec el café i el que l'acompanya. "Bon dia, Amor". I vens a besar-me suau-ment els llavis mentre recordes que els mitjons d'ahir encara són entre els llençols, que ens vam adormir abraçats, i que per més que ho intentessis ja no podries imaginar una vida diferent a la que tens ara.
Obre els ulls. La vols? Perque si la vols la podem tenir. No ara, pot ser no l'any que ve, però és necessaria una proximitat per a que això funcioni, i fins llavors pot ser, tot hauria de seguir com fins ara.
No la vols? Digue-m'ho. Perque tampoc em costarà d'acceptar i les coses serien més fàcils per a tots dos. Què? Si jo la vull? Això ja ho saps.

Demano disculpes si hi ha alguna falta, pero son les 0.29, escric des del mbl i se'm tanquen els ulls. Bona nit.

"Aquest instant"

El somni es repeteix i em recorda la vivència.
Et veig a la pujada, marxant. Sóc conscient que no et vaig donar cap resposta, però era perillós, en aquell moment.
"I que fas perdent el temps?" o "Doncs per a mi no és el mateix que per a tu". No podia, no puc arriscar-me a res, sabent que pot ser, això funciona només en la proximitat.
Cada cop veig més clar que va passar, i cada cop veig més enllà del que veia. Però no puc jugar-me-la sabent que no podré suportar un any més, ni me la puc jugar passant-me de la ratlla cada cop.
És un embolic. Tinc les coses clares, i sé que vull, però això no lleva que encara sigui massa d'hora per complir-ho.
Tot i així el somni transcorre com l'última nit. Però jo sé que la resposta és la segona, i tampoc m'hi capfico, perquè a l'hora de marxar tinc clar que és l'últim cop que podré tocar-te. Ni et vaig veure marxar ni et veuré tornar. Això també és una de les coses que se'm mengen el cap.
Al somni, em quedo parada, i et miro mentre marxes. Però quan gires la cantonada, algú m'empeny, i em tira a terra. De sobte, el pont cau, destruït, a l'aigua. I em desperto. El mal gust que tinc a la gola no és per no contestar-te, ni per no abraçar-me durant cinc minuts més al teu braç, sinó perquè el pont ha caigut, i no tinc clar si tu també has caigut amb ell.
                                       

Descobrir-te

Descobrir-te tímid, o més que tímid, reservat.

Descobrir-te callat, o més que callat, esperant el moment per parlar.

Descobrir-te caminador, o més que caminador, pujador de costes.

Descobrir-te sabedor, o més que sabedor, analític i interessat.

Descobrir-te senzill, o més que senzill, poc necessitat.

Descobrir-te descobridor.

Descobrir-te com el primer dia.

Et sento rialler.

Moltes vegades penso que ho he tingut tot i ho he deixat perdre. Que molts cops he tingut l'oportunitat i l'he aprofitat malament.

Moltes vegades et miro als ulls, sense que tu m'estiguis mirant, i em pregunto si ets feliç en aquell precís instant, però no m'atreveixo a preguntar-t'ho perquè no ho tinc gaire clar.

Moltes vegades et sento rialler i a mi se m'escapa un lleu somriure, però no sé del cert per què estàs content.

Moltes vegades faig coses mal fetes, però molt poques prenc decisions que jo considero equivocades. Tot i així em fas dubtar. Perquè no t'ho mereixes, ni jo em mereixo que em tractis així.

Ets feliç? Quant? Quan?