- Abans d'obrir-los somriu.

Obro els ulls i li veig l'esquena nua. Aquell impuls predicador em fa acostar-m'hi i besar-li. Està fred. Somric. Li passo la mà per les espatlles i em ve el calfred al recordar l'abraçada nocturna. El vull. Sembla mentida que en tan poc hagi pogut arribar a importar-me el que m'importa. Sospira i es mou a poc a poc, i va girant-se cap a mi amb els ulls tancats. Abans d'obrir-los somriu. Sembla que m'enamori cada cop que els seus llavis es corben i m'ensenyen les dents. M'agafa la cara entre les mans i em dóna un petó. "Per si encara no t'ho he dit, bon dia, carinyo". I em venen ganes que el sol es torni a amagar, i que no surti més, perquè em passaria hores i més hores al seu costat, simplement mirant-lo, mirant-li els ulls, la boca, el nas, les dents, els cabells que li cauen al front i els que li tapen les orelles. Em mira i somriu, i és aquell precís instant en el que sembla que no existeixi res tant important com ell. L'estimo.