Somrius. No et puc veure però sé que somrius. Saps que és el moment i que em tens entre els teus braços. Ni m'escaparé ni vull fer-ho.
T'apartes de mi uns pocs centímetres, els justos per a que jo pugui aixecar el cap i mirar-te, i mentre els meus ulls busquen els teus, els teus llavis ja han trobat els meus.
Silenci. Somric. Somrius. No sé si mirar-te. Et tinc just al costat i tot acaba de donar un tomb que ha fet cambiar les coses. Et vull. I sé que tu també em vols i que m'has volgut. I me n'adono que jo també t'he volgut sense saber-ho.
És important la vostra opinió per poder millorar, els comentaris estàn oberts a tothom! Moltes gràcies!
viernes, 17 de agosto de 2012
- Com si tot fóra al seu lloc.
miércoles, 1 de agosto de 2012
- Cubs
El veig al final del carrer. Porta una camisa blanca, amb els primers botons sense cordar. Camina molt dret, i mira al davant sense cap por. Els pantalons no li van ni grans ni petits, li van just al lloc on toca, i les ulleres de sol amaguen uns ulls que possiblement siguin blaus o verds.
Mentre aquell personatge va avançant cap a mi d'una manera decidida, jo em paro al mig del carrer poc transitat, amb la meva falda blava, la meva samarreta amb poc escot i el meu collar de colors. El miro però no sé si ell em mira a mi. Poc a poc la distància va escurçant-se, i jo em poso nerviosa. Ell no para. Em passa pel costat sense mirar-me, o aixo crec, i segueix endavant. Però de cop i sense adonar-me'n un baf encisador em dona un cop a la cara. Tanco els ulls. Inspiro, i no vull espirar. Vull mantenir aquella olor amb mi. I sense obrir els ulls un seguit d'imatges em venen al cap. Festes. Tardes. Nits. Llunes i estels. Jocs. Cubs. Un lleu somriure. Una mirada. Un barret. Verbo. Un gest. Un paper. Un tot.
Les imatges fan que l'olor desaparegui i deixi pas al dolor llunyà. Vull dormir. Corro pel carrer fins arribar al portal i comença a ploure. Busco les claus a la bossa i poso la tercera clau al segon pany. Començo a pujar les escales molt a poc a poc i entro al menjador. Sóc sola. Sento la porta i una tos seca que va pujant les escales. L'olor apareix de nou. Els seus ulls, verds com em temia, em miren des del costat del sofà. No recordo res més.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)