- Amb el cap acotat i la mirada perduda.

Vaig baixar de l'autobús, amb els nervis a flor de pell i amagant les mans tremoloses a les butxaques. Mirava al terra amb l'esperança de que tot allò acabés be i que els silencis incomodes passessin a un altre món.
Era assegut en un banc, no el veia però el notava, i vaig dirigir-me cap a ell, amb la mirada entre les rajoles de la plaça, i vaig asseure'm al seu costat.
- Perdona per no mirar-me, si us plau, deixa'm acabar abans de parlar tu. Ho sento, sento totes les baralles sense sentit, tots els malestars de les meves poques ganes de ser vistos públicament, i les meves rabietes quan em beses al mig del carrer mentre obstruïm el pas, però no puc fer-hi res, sóc aixi! I ja està!
I amb el cap acotat i la mirada perduda vaig sentir com una veu que no coneixia de res em deia: Perdona tu, però no sé qui ets...
Els colors van pujar-me a la cara i vaig mirar-lo de reüll mentre s'alçava del banc una mica espantat i marxava, alhora que veia en un banc proper, com l'Alex reia amb força, vermell com jo.

- Àgil i fràgil.

La capseta va obrir-se, i aquella musiqueta suau i lenta va envoltar-me mentre jo no feia res més que donar i donar voltes.
La corda es va acabar, i em vaig quedar de cara a l'espill, que gràcies a l'angle en que estava situat m'ajudava a descobrir aquella silueta a la vora de la finestra.
Encara que el veia a contrallum, podia distingir d'entre totes les coses, aquelles botetes militars, negres, que anaven per dintre d'aquells pantalonets blaus i rectes, que coincidien amb una americana plena de medalletes i un barret de copa amb una ploma ben amunt d'aquest.
Les cortines de color salmó voltejaven amb el vent, i passaven pel seu costat, embolcallant-lo d'una manera àgil i fràgil.
Va mirar-me i es va apropar a mi.

I encara que ell no sortís de dintre d'un peix, ni tinguessin que acabar dintre la caldera, el soldadet i la ballarina van ballar sense música tants dies i tantes nits com els va ser possible.

- Un ofegat a l'armari menys.

Era al seient del meu costat, amb els alts i baixos de l'autobús, dibuixant poc a poc i amb calma imatges fosques i tristes que es contraposaven amb la seva samarreta rosa fúcsia. La seva cara no expressava res, era el típic rostre d'un passatger avorrit de bus, amb els cascos de la musica a les orelles i la llibreta a les mans.
L'autobús va parar. ELl va mirar cap avall i va somriure. Va baixar. Va abraçar el noi que l'esperava a la vorera i el va besar. Que bonic és l'amor.

- Riures i cares vergonyoses

Sempre has estat envoltada de tensions sexuals no resoltes.
A la taula del teu costat, una noia mira a un noi amb desig. Està pensant totes les coses que li faria i totes les que li agradaria que ell li fes. El mira amb constància i li fa una petita caiguda d'ulls quan ell li torna la mirada.
Surts al carrer i et creues amb diferents escenes. Nois passejant el gos amb una noia que l'acompanya, el típic ''trio'' de parella, i l'amic que va al seu costat, massa d'aprop, pensant com seria la substitució d'ell al lloc on li pertoca.
Gires el cap i et trobes als típics dos amics, asseguts en un bar, i que es giren quan veuen passar a una noieta que els pica l'ullet amb una faldilla-cinturó i un somriure.
Puges al metro i t'asseus en un dels seients que hi ha al final del vagó, i veus a una noieta massa jove amb un nen, que mira al passatger del davant fent jocs nerviosos amb els anells de les mans.
I en acabar et sorprèn el final de cada història. Passeges pel parc i els avis et criden l'atenció, asseguts en els bancs, agafats de la mà, que es miren amb alegria mentre tu penses que la seva tensió ja està resolta.
I finalment et passa a tu. Aixeques la vista i mires a l'altra banda del llac i el veus, jugant amb el gos, corrent amunt i avall. Et mira de reüll, somriu, entropessa i cau. Corres a ajudar-lo i entre riures i cares vergonyoses un poseu a parlar i te n'adones de que per més tensió sexual que hi hagi, no tens cap pressa per resoldre-la. Prefereixes viure el moment, amb els nervis a flor de pell pensant que algun dia et tocara donar el pas.