Et dono una postal en blanc perquè molts cops el silenci diu més que les paraules. Perquè per dir-te que no he pogut beure cervesa si menjar frankfurts consistents millor no et dic res. Perquè m'agradaria que poguesses veure la ciutat amb els teus propis ulls. Que arribessis cansat, amb la motxilla al coll i que només arribar anessis a fer una cervesa a un bar típic. Que passegessis pels carrers i pels parcs, i que et fes mal el coll de tant mirar gratacels. I acabar per alguna fireta mirant paradetes.
Però l'interessant seria que arribéssim, anéssim, passegéssim, ens fes mal...
Et dono una postal en blanc perquè jo ja no tinc res a dir.
