El riu estava alt aquell matí, i tot i
que la nit anterior havia plogut, el terra estava sec. Van sucar els peus a
l'aigua i van agafar-se la mà per jugar amb els dits de l'altre.
El sol anava aixecant-se cada com més i els reflexos a l'aigua els
enlluernaven. Feia un ventet agradable.
Es van asseure a terra. Ella entre les cames d'ell, mirant al cel amb el cap
recolzat a la seva espatlla mentre ell li passava les mans pel ventre
acariciant-li el melic amb la punta dels dits.
No duia perfum. La veritat és que mai li havia sentit que en portés però la
seva pròpia olor l'encisava de tal forma que qualsevol fragància embotellada
perdia la batalla.
Ella va acariciar-li la cara sense mirar-lo i ell va rebufar, com feia sempre
que es posava melodramàtic.
Van besar-se sense molt èmfasi, i va regnar el silenci fins que, per no
semblar-ne una qualsevol, li va dir: t'he trobat a faltar.
No va tenir resposta. Llavis segellats, sentiments inescrutables. Ja sabia que
no feia falta.
