- Abans d'obrir-los somriu.

Obro els ulls i li veig l'esquena nua. Aquell impuls predicador em fa acostar-m'hi i besar-li. Està fred. Somric. Li passo la mà per les espatlles i em ve el calfred al recordar l'abraçada nocturna. El vull. Sembla mentida que en tan poc hagi pogut arribar a importar-me el que m'importa. Sospira i es mou a poc a poc, i va girant-se cap a mi amb els ulls tancats. Abans d'obrir-los somriu. Sembla que m'enamori cada cop que els seus llavis es corben i m'ensenyen les dents. M'agafa la cara entre les mans i em dóna un petó. "Per si encara no t'ho he dit, bon dia, carinyo". I em venen ganes que el sol es torni a amagar, i que no surti més, perquè em passaria hores i més hores al seu costat, simplement mirant-lo, mirant-li els ulls, la boca, el nas, les dents, els cabells que li cauen al front i els que li tapen les orelles. Em mira i somriu, i és aquell precís instant en el que sembla que no existeixi res tant important com ell. L'estimo.

- Li besà el melic

Un bes efímer emprengué l'aventura pel voltant la jugular. Els dits apretaven amb força l'espatlla i la sang corria amb descontrol. Els somriures eren una ràfega contínua i els ulls no tardarien en brillar vidriosos. Li posà la mà al coll de la camisa, i, amb els dits junts, i anà resseguint la vora de la tela mentre amb l'altra mà li desfeia els botons.
La va cambiar de posició. Li apartà els cabells de la cara mentre li deixava el cap sobre el coixí i la besà als llavis mentre li acariciava la galta amb el dit. Va baixar els dits poc a poc fins que el cinturó va barrar-li el pas. Li aixecà la samarreta i li feu una carícia a la vegada que la mà li recorria de la cintura fins a baix del pit. Es miraren, i somrigueren. Li besà el melic i li arribà al coll amb breus sospirs contrapicats amb els batecs del seu cor. L'abraçà, amb força, mentre tot el seu cos sencer s'estremí. Aquella nit moriren.