Bicicleta 1.

L'aire em tancava els ulls. Potser avui no era el dia més indicat per sortir amb la bici. Els colors freds de la ciutat anaven quedant enrere i els càlids colors del camp i les senderes anaven obrint-me pas. Després d'una hora de pedaleig constant vaig aturar-me quasi sense voler a l'entrador d'un caminet que, arriscant-me a que fora una sendera camuflada, pareixia portar a la vora del riu. Vaig dirigir lentament la roda cap a l'entrador i mentre el plat feia canviar la cadena de pinyó els meus ulls van poder divisar millor el parany natural on estava posant-me. Vaig somriure, gràcies a Déu que no havia agafat la bicicleta de carretera. Aquella costa tant inclinada que acabava a l'aigua, a la qual jo havia d'arribar a través d'una sendera de menys de dos pams d'ample, em cridava d'una manera inexplicable. Podria trencar-me una cama o torçar-me un turmell i tiraria per terra tot l'entrenament que havia fet fins llavors.

(To be continued?)

Se't fa estranya la situació

No en tinc cap imatge, només un record. La teva mirada perduda entre els estels, en aquell moment cada un era al seu món, però les ombres que recorrien els teus braços, el teu coll i les teves faccions eren una espècie de composició perfecta. Ja t'ho vaig dir que estaves de foto.

És difícil descriure el possible millor moment de la setmana i el possible primer de la següent. És complicat perquè no és una cosa que t'esperes, ni per a la qual estàs preparada. Se't fa estranya la situació, són coses d'aquelles que no t'imaginaries mai que passarien, però passen. Descobreixes el que hi ha més enllà de la idea que tens de la persona en qüestió, i et trobes en una complicació que no havies previst: no ets capaç de descriure el moment, la situació, el que t'ha fet sentir el tacte, no pots. Pots descriure aquella sensació de benestar que tens quan ja has arribat a casa i t'estires al llit, pots descriure el mal subtil que et fa el coll i el cap, pots descriure com et sents en aquell moment, pots descriure la sensació de desconcert quan no et veus en cor de comparar la nit anterior en l'actual, però no pots descriure l'acte en si, i és frustrant. És el primer cop que no pots descriure-ho. Et poses les mans al cap, sospires, et treus la roba i et gites al llit. T'adorms

- Admiració equivalent

Admiro als apassionats de l'esport. Admiro que puguin fer kilòmetres sense cansar-se i que estiguin contents amb allò que fan. El meu esport és l'escriptura, aconseguir transmetre amb paraules tot el que em passa pel cap i pel pensament, poder descriure el meu entorn amb facilitat i narrar les històries més inèdites que plasmen els meus somnis.
Admiro la dedicació que els atletes posen en baixar el temps perquè el que fa madurar les meves lletres també depèn d'ell, encara que jo necessite que passi per aconseguir el millor resultat.
Sóc conscient de que no experimentes la mateixa sensació quan acabes d'escriure un conte que quan acabes una cursa, però l'adrenalina em puja per la sang quan veig que la gent comença a sentir el que vull transmetre, el que vull que sentin.
Algun dia acabaré i guanyaré la meva cursa literària, algun dia.