És important la vostra opinió per poder millorar, els comentaris estàn oberts a tothom! Moltes gràcies!

martes, 6 de mayo de 2014

Tots vosaltres

M'agradava que em tiressis al llit fent-me pessigolles.

O que tu em fessis veure les estrelles.

També que et tremolés la mà quan m'agafaves.

O que et passessis hores tocant-me la cabellera.




M'agradava que et posessis gelós.

O que tots us en poséssiu.

També que m'ensenyessis nous mons.

O que vinguésseu a abraçar-me.




M'agradava que et fixessis en tot el que m'agradava.

O que m'haguéssiu fet feliç tants cops.

També com se'us entendria la mirada.

O que, inesperadament, em féssiu un petó.




M'agradava que t'alegressis.

O que m'ensenyessis una nova cançó.

També que em cuidéssiu com si fos l'única.

O que us transforméssiu en els millors.




S'ha de dir que guardo, de cada un, un record molt especial. Tinc tots els vostres somriures ben gravats al cap.

Eren preciosos.


Espero que encara ho siguin, perquè a mi m'alegraven el dia, i encara ara, quan els recordo, m'il·luminen.

Si no hi ets, no puc escriure.

Si no hi ets, no puc escriure.

Remoregen els pensaments com les ones d'aquella cala on no hem vist mai sortir el sol. Tremola el cap com els altaveus dels concerts on no hem saltat. Es creuen les mirades com els llençols dels llits on no hem dormit. I s'escriuen sentiments que ja no es poden dir.

Si no hi ets, no puc escriure.

Algun cop t'ho he hagut de dir.

Algun cop t'ho he hagut de retreure.

Algun cop t'ho he hagut de repetir.

Si no hi ets, no puc escriure.

En sóc incapaç, el bolígraf no es mou i les pàgines es tanquen. He de recórrer a algun record fugaç, de sorra, malabars, concerts, albergs, nits, sentiments i paraules.

Si no hi ets, no puc escriure.

Et fas essencial i, sense voler-ho, t'ho acabes creient tant, que per voler escarmentar-me, te'n vas.


Si no hi ets, no puc escriure.