Vermell

Entrà a l'habitació. Obrí l'armari. Agafà el corset. Era vermell. Somrigué. Entrà la mare. Preguntà. No deixà respondre. Era vermell. Vestit de putes. Ja. Clar. Era vermell. La maleta és vermella. La samarreta és vermella. L'estoig és vermell. El retolador és vermell. Les ungles són vermelles. El Pare Noel és vermell. El corset és vermell. Només el corset és vestit de putes. Només perquè és vermell. El nadal és vermell. Però el Nadal no és una puta.

És Nadal.

És Nadal. Recordo aquelles passejades baix de les llums en forma d'estel o de campanes. T'agafava la mà, i somreies amb alegria. A tu també t'agradava, perquè erets amb mi, amb tots, i erets feliç. Recordo córrer entre la gent i amagar-me en una cantonada, per esperar-te i intentar espantar-te quan passessis, i la majoria de vegades ho fingies per a que jo em sentís orgullosa d'haver-ho aconseguit. És una llàstima que ja no hi siguis, però sé que t'encanta que sigui feliç, que passegi agafada de la mà d'altres, que les llums em treguin aquell somriure que tant s'assembla al teu. El Nadal em recorda a tu, suposo que perquè era l'època de l'any on podíem escapar-nos a fer una tassa de xocolata amb xurros sense que ningú se n'adonés. I avui miro enrere, fins on m'arriba la memòria, i veig els teus plats de sopa que obrien sempre el Nadal, per donar pas al tronc amb el barret que em donava caramels i llibres mentre jo gaudia amb els cops de bastó que li donava.   




Bon Nadal  

- Santa innocència.

I entrellaçà els seus dits amb els meus i em donà un petó a la galta. M'estremí. El cor bategava, i el meu somriure no es deixava contenir. El seu rostre a contrallum tancava els ulls i el seu cap era vençut pel cansament i el son. La punta del meu nas tocava la punta del seu. No, el pírcing no molesta.
En un moment puntual, la seva respiració es va tornar constant i calmada. El somriure em tornava als llavis, i d'una manera una mica tonta, al cap em venien mil i un pensaments. El ventre se'm removia i em recordava l'instant abans a moure el cap en direcció al que buscava. Et miro els llavis perquè la boca parla, expressa i somriu i et miro els ulls perquè riuen, es tanquen en força i em fan somriure.
Analitzar el que em passa pel cap és senzill, el que realment em costa molt és analitzar el que passa pel teu que, encara que adormit, segurament dona més voltes que el meu.