Bon dia, Amor

Tanca els ulls i imagina, siusplau, que et despertes un matí, en un llit doble, i quan et gires, m'hi trobes a mi, feta una boleta, entre els llençols. Que t'aixeques i vas cap al lavabo, i tot està ple de coses meves, menys dos o tres calaixos on hi tens el teu poc arsenal. Et rentes la cara, t'afeites, i sents el meu despertador. Surts del bany, radiant, i t'acostes al llit. T'estires al meu costat i m'abraces mentres em fas un petó al front i m'esvalotes els cabells. Però no em dona temps a besar-te i quan me n'adono ja ets a la cuina, dutxat, vestit, i arreglat, preparant el teu esmorzar. Somrius quan em veus entrar mig zombie i sense vestir. I em segueixes amb la mirada mentre trec el café i el que l'acompanya. "Bon dia, Amor". I vens a besar-me suau-ment els llavis mentre recordes que els mitjons d'ahir encara són entre els llençols, que ens vam adormir abraçats, i que per més que ho intentessis ja no podries imaginar una vida diferent a la que tens ara.
Obre els ulls. La vols? Perque si la vols la podem tenir. No ara, pot ser no l'any que ve, però és necessaria una proximitat per a que això funcioni, i fins llavors pot ser, tot hauria de seguir com fins ara.
No la vols? Digue-m'ho. Perque tampoc em costarà d'acceptar i les coses serien més fàcils per a tots dos. Què? Si jo la vull? Això ja ho saps.

Demano disculpes si hi ha alguna falta, pero son les 0.29, escric des del mbl i se'm tanquen els ulls. Bona nit.