- JA TOCA XOLLAR-SE

Fa força i, sense voler-ho, cau endarrera, a l'aigua. Sobresaltat treu el cap d'entre les algues, i mentre el mou com un gos i alhora que intenta sortir del llac, pensa en que ja toca xollar-se. Aixeca el cap mentre s'espolsa l'aigua de la roba i la veu asseguda en un banc, mirant-lo inexpressivament. I els ulls es creuen poc a poc però ell aconsegueix apartar la mirada a temps. Com és possible que, sense voler-ho, sempre estigui davant les meves patacades i no m'ajudi mai, pensa. I amb els llavis closos, ella mira cap a la finestra d'un edifici del davant, amb una persiana vella i verda, una mica torta, i en tornar la mirada als seus ulls li diu: encara no t'has fet prou mal per a que pugui animar-te mentre t'aixeques. Ell somriu i marxa.

S'estirà al llit i ell li donà l'esquena. En un moment donat notà un sospir sanglotat i l'abraçà amb la mà que li quedava lliure. El va prémer fort i li donà un bes a l'espatlla. Ell es menejà poc a poc fins quedar-se cap per amunt i li agafà la mà per posar-se-la al pit. Semblà que les paraules se li quedessin als llavis, que es movien molt poc i sense ganes. Murmurà alguna cosa així com ''no marxis'' i, amb els ulls tancats, li donà un bes al mig del front. Acabà de girar-se i li tocà el nas amb el seu. Parlà. Però quan ella li plantejà el dubte, va somriure d'una forma inquietant.

Frase

Quan li plantejà el dubte, somrigué d'una forma inquietant.