- Flor de Otoño

Està allí, al teu davant des de fa temps i no t'hi has fixat fins ara. Et mira, et somriu, tímidament però sense complicacions i a tu se t'escapa el pensament. El mires i t'encanta mirar-lo. Li brillen els ulls mentre et parla, i tu no pots fer res mes que somriure com una tonta sense parar. No arribes a entendre'l del tot, però en aquell moment tampoc t'entens a tu. Somrius, un altre cop, inevitablement, i t'evadeixes en el pensament fugaç de les mil coses que vols deixar-li clares, i sembla que no te n'adones de que està parlant-te, però simplement, et perds en la pantalla. És un moment en que desitjaries tenir-lo al davant, en carn i ossos.