Reflexió

Mai us heu topat amb aquell tipus de persones, rialleres, que entren a la teva vida d'una manera fàcil, que t'engalipen per que els obris el cor, que et fan passar els millors moments de la teva vida, que riuen, ploren, corren i salten amb tu sense cap mena de preocupació? Aquelles que al final, tard o d'hora et fallen, que després de saber quines eren les teves debilitats i de que tu caminesses en peus de plom per no ferir els seus sentiments en cap moment, elles trenquen tot el que han creat en un sol gest. És com si visquessin en una obra de teatre. Saben jugar amb els teus sentiments. Tu ets conscient de que quan li fas mal a una persona, aquesta pateix, i això et remou la consciència fins a tal punt que acabes arrossegant-te fins que et perdonen, però elles viuen impassibles, et veuen plorar, saben que t'han trencat per dintre, i no mouen un dit per arreglar-ho. Passa el temps, i el teu dolor va calmant-se, però són aquell tipus de persones les que de cop s'ofenen per la teva pròpia sensació. S'enfaden perquè tu t'has enfadat en ells, busquen que siguis tu els que els demani perdó quan l'única font de tot el drama són ells. Són aquell tipus de persones les que t'han trencat els sentiments, les que s'han quedat fredes davant les teves llàgrimes, les que no han comprés la situació, les que s'han enfadat amb elles mateixes per no saber apreciar el que tenien, les que ni et miren a la cara, les que es fan les simpàtiques davant els teus amics, les que volen que t'arrossegues per demostrar-te qui necessita a qui quan realment elles ploren cada nit volent tornar al teu costat. I tu quan ho veus des de fora ho tens clar, però quan n'ets la víctima no comprens perquè has d'arrossegar-te quan aquella persona no s'ha arrossegat mai per tu.