- Cubs

El veig al final del carrer. Porta una camisa blanca, amb els primers botons sense cordar. Camina molt dret, i mira al davant sense cap por. Els pantalons no li van ni grans ni petits, li van just al lloc on toca, i les ulleres de sol amaguen uns ulls que possiblement siguin blaus o verds.
Mentre aquell personatge va avançant cap a mi d'una manera decidida, jo em paro al mig del carrer poc transitat, amb la meva falda blava, la meva samarreta amb poc escot i el meu collar de colors. El miro però no sé si ell em mira a mi. Poc a poc la distància va escurçant-se, i jo em poso nerviosa. Ell no para. Em passa pel costat sense mirar-me, o aixo crec, i segueix endavant. Però de cop i sense adonar-me'n un baf encisador em dona un cop a la cara. Tanco els ulls. Inspiro, i no vull espirar. Vull mantenir aquella olor amb mi. I sense obrir els ulls un seguit d'imatges em venen al cap. Festes. Tardes. Nits. Llunes i estels. Jocs. Cubs. Un lleu somriure. Una mirada. Un barret. Verbo. Un gest. Un paper. Un tot.
Les imatges fan que l'olor desaparegui i deixi pas al dolor llunyà. Vull dormir. Corro pel carrer fins arribar al portal i comença a ploure. Busco les claus a la bossa i poso la tercera clau al segon pany. Començo a pujar les escales molt a poc a poc i entro al menjador. Sóc sola. Sento la porta i una tos seca que va pujant les escales. L'olor apareix de nou. Els seus ulls, verds com em temia, em miren des del costat del sofà. No recordo res més.