- Li besà el melic

Un bes efímer emprengué l'aventura pel voltant la jugular. Els dits apretaven amb força l'espatlla i la sang corria amb descontrol. Els somriures eren una ràfega contínua i els ulls no tardarien en brillar vidriosos. Li posà la mà al coll de la camisa, i, amb els dits junts, i anà resseguint la vora de la tela mentre amb l'altra mà li desfeia els botons.
La va cambiar de posició. Li apartà els cabells de la cara mentre li deixava el cap sobre el coixí i la besà als llavis mentre li acariciava la galta amb el dit. Va baixar els dits poc a poc fins que el cinturó va barrar-li el pas. Li aixecà la samarreta i li feu una carícia a la vegada que la mà li recorria de la cintura fins a baix del pit. Es miraren, i somrigueren. Li besà el melic i li arribà al coll amb breus sospirs contrapicats amb els batecs del seu cor. L'abraçà, amb força, mentre tot el seu cos sencer s'estremí. Aquella nit moriren.