Tanques els ulls i agafes aire pel nas. Sents l'escalfor de les espelmes i no pots evitar somriure. Et fas gran. Estàs envoltada de gent que t'estima i Ell t'està agafant la mà, amb força, com si estès més emocionat que tu. Algú s'impacienta. Els colors que t'han pujat a la cara mentre cantaven la cançó van desapareixent. Demanes un desig, o dos, o tres, com de costum no saps quin escollir, i fas el compte enrere i tots junts, bufeu les espelmes. No en queda ni una. Tothom riu, tothom està content. Ell et fa un petó al front i t'abraça, abans que se't tirin tots al damunt per felicitar-te un altre cop. Desitjaries que no acabés mai. Rius amb força.
Despertes.
Mires el calendari i, sí, efectivament, avui és 25 d'octubre, Anna, el teu aniversari. Felicitats.
Felicitats! Has descrit bé la típica festa d'aniversari, amb tothom il·lusionat. M'has recordat a Manel, tot i que no són sants de la meva devoció.
ResponderEliminarLa veritat és que quan l'he rellegit a mi també m'ha recordat a la única cançó que conec d'ell. (La primera i la última que vaig escoltar.)
ResponderEliminar