- Profunda i plàcidament.

Igual que anys enrere, aixecà la vista i el veié enterrat entre paperassa i llibres, totalment immòbil i amb el front i el nas apegats a la taula, com sempre.
Dormia profunda i plàcidament, o això li va semblar els primers minuts, mentre anava a buscar llibres que no necessitava per poder passar per davant del racó i observar-lo entre les estanteries de la biblioteca.
Però es va voler apropar massa, i quan va entrar al racó quadrat on ell dormia per observar-lo més d'aprop, va tombar un llibre que, al caure a terra, va fer trontollar les estanteries una bona estona.
Va girar-se a poc a poc per marxar, com si ella no hagués fet res, però es va aturar en sec quan va sentir el soroll d'un cos que queia a terra al seu darrere.
Voltejant una mica el cap va poder veure com el noi que dormia a la taula i al que havia estat observant durant tanta estona estava estirat a terra amb la mà a sobre del llibre que a ella li havia caigut segons abans.
Estirat a terra, com mort, però dormint profunda i plàcidament. Es va asustar. Feia molt temps que ella l'observava i ell no havia canviat mai de posició. Sempre havia estat apegat a la taula, com desmaiat, i ella, que l'havia esperat molts cops a les escales de la biblioteca a la nit, després de tancar, i no l'havia vist mai sortir d'allí, es sentia atemorida i fràgil.
Va decidir no tocar-lo i sortir d'aquell quadrat d'estanteries sense fer soroll, i quan ja quasi estava fora, va notar com una mà li agafava l'espatlla dreta, i en girar-se reprimint un crit, va veure'l dret al seu darrere amb el cap acotxat, les espatlles caigudes i el braç estés cap endavant, amb el llibre que hi havia a terra, com oferint-li, i dormint profunda i plàcidament.
ella va dubtar uns segons abans d'agafar-li de la mà, i a corre-cuita va sortir d'allí, però en ser fora es va girar per tornar-lo a mirar i el va trobar un altre cop, enterrat entre llibres i paperassa, amb el nas i el front apegats a la taula i els braços estesos cap endavant, però aquest cop s'agafava les mans com si demanés perdó o clemència.
En arribar a la seva taula, confusa pel que acabava de passar, es va deixar caure sobre la seva cadira i va mirar el llibre que portava a les mans.
"La Bella dorment", que també va dormir, en el seu temps, profunda i plàcidament.