Si no hi ets, no puc escriure.
Remoregen els pensaments com les ones d'aquella cala on no hem vist mai sortir el sol. Tremola el cap com els altaveus dels concerts on no hem saltat. Es creuen les mirades com els llençols dels llits on no hem dormit. I s'escriuen sentiments que ja no es poden dir.
Si no hi ets, no puc escriure.
Algun cop t'ho he hagut de dir.
Algun cop t'ho he hagut de retreure.
Algun cop t'ho he hagut de repetir.
Si no hi ets, no puc escriure.
En sóc incapaç, el bolígraf no es mou i les pàgines es tanquen. He de recórrer a algun record fugaç, de sorra, malabars, concerts, albergs, nits, sentiments i paraules.
Si no hi ets, no puc escriure.
Et fas essencial i, sense voler-ho, t'ho acabes creient tant, que per voler escarmentar-me, te'n vas.
Si no hi ets, no puc escriure.
Potser amb el boli no surt, però al teclat no te'n surts malament, sense la presència o amb ella.
ResponderEliminar