- Res més que saber que tenen a l'altre a la vora.

Les llums els enceguen mentre corren per tapar-se de la pluja. Estan tots xops. S'amaguen en un petit portal a l'espera que amaine una mica.

La xupa de cuir, les Doc. Martens, les Adidas amb els mitjons Lonsdales calats fins a dalt, i els cabells molls que els tapen la cara mentre s'engeguen el cigarret fan que la Harrington sense caputxa sembli mala idea.

Ha sigut una nit estranya, pensen. Havien de sortir de concert i allí estaven, que sense consumir res semblaven més desmanegats que de costum.

Les 5 del matí. Si n'havien passat de nits parlant, intentant salvar el món. Donant solucions a problemes que no acabarien mai perquè ningú més que ells hi havia pensat.

De fet, avui pensen en com parar la pluja i en el simple que és posar una carpa gegant per a què ni el públic ni el grup es mullin.

Els seus ulls passegen pel carrer però en cap moment es miren entre ells.

Somriuen.

No necessiten res més que saber que tenen a l'altre a la vora.

Una senyora tota tapada els fa alçar per entrar al portal, i un cop drets, ell li acaricia la galta en dos dits, i quan ella es gira per mirar-lo, el troba molt aprop.

Passa el primer autobús del dia, i els acaba de mullar.