- Benji s'apropa.

No te color aixecar-me en la teva veu. La meva està ronca de les hores d'insomni tractat, i encara que el sol brille, els meu ulls es tanquen sense voler-ho.
Benji s'apropa i obre el porticó de la finestra, aclucant els ulls per  la llum que l'enlluerna. Baixa les potetes després d'observar l'exterior durant uns segons i es posa baix les mantes amb mi. Acaba de rentar-se el cap i em xopa el llit. Cabró. Però sempre em fa treure un somriure quan em desperta i mes si estic de bon humor com avui.
Puc dir que m'he aixecat en les veus de les dues coses mes boniques que tinc ara mateix dintre de la meva vida.
Mew!- si Benji, tu sempre seràs el primer...