Va mirar-me més enllà dels ulls.

Em queia el cap pel capçal del llit, i el meu cabell dibuixava ones pèl-rojes damunt la pedra blanca del terra.
Arribat el moment, l'habitació havia desaparegut de la meva vista, i l'únic que podia notar eren els llençols, i el seu cos, agafant-me de les cuixes amb força i intentant que el meu cos no surtis del matalàs. Els seus petons em cremaven al coll com si de foc es tractés. Sentia la seva respiració forçada de molt aprop, pareixia que li faltés l'aire.
Hi havia moments en que m'agafava de la nuca i em mossegava el llavi inferior amb desig, però també amb tendresa, i buscava els meus ulls, aclucats per instint i em somreia. Em xiuxiuejava t'estimo, i poc a poc anava apropant-se a la meva orella , aconseguint que la punta de la seva llengua resseguís, lentament, la silueta d'aquesta, per acabar en un mosset temptador al lòbul, que feia que un calfred passés per la meva columna fent que se'm posés la pell de gallina.
De tant en tant algun gemec molt subtil omplia l'habitació, i un somriure de satisfacció es dibuixava en els dos rostres.
Arribat el punt clímax, va aixecar-me i va posar-me la mà darrere el cap, entre el cabell, i va abraçar-me, ajudat de l'altra mà, per buscar, tot seguit, els meus llavis, i acariciar-los amb la punta dels dits, tremolosos, com si estès a punt de fer alguna cosa molt important. Va mirar-me més enllà dels ulls. 
De l'habitació no vaig saber-ne res més, érem en una espècie de bombolla semi-transparent on no importava res més que nosaltres.