Av.Madrid

Mengen pipes amb ansia. Les sabatilles desgastades queden penjant al final de l'escala i la fum del tabac es barreja amb la sal a les seves llengües. Observen com es fon el sol per sobre el riu i no parlen. Sudaderes grans i pantalons amples. Els pares els esperen per sopar però van prendre la decisió de ser dolents i arribar tard sense contestar al telèfon. No viuen. Això que tenen no és vida. Posen la música alta, i el piano, els baixos i la veu parlada-melòdica inunden el portal. Es passen la mà pel clatell i sospiren. És tard. Tenen problemes i de la mateixa manera que no saben com solucionar-los també saben que quedant-se asseguts al portal un diumenge a la tarde no trobaran la solució. A