Som asseguts en un banc blau, metafòric, mentre veiem passar el temps, la gent, l'orgull, la generació. Ho veiem passar tot, i seguim asseguts en un banc blau, fent com els homes grans del parc que només fan que queixar-se mentre els seus estimats ocellets son sabotejats i marxen, com les oportunitats. Potser al davant tenim un banc vermell, amb els pardalets a sobre, mirant-nos amb dolçor i desig, però nomes uns pocs veiem aquell banc i volem asseure'ns-hi.
(Inspirat en: Banco azul de Pacodecazeres a: elmuseovirtual.com)
No hay comentarios:
Publicar un comentario