És Nadal.

És Nadal. Recordo aquelles passejades baix de les llums en forma d'estel o de campanes. T'agafava la mà, i somreies amb alegria. A tu també t'agradava, perquè erets amb mi, amb tots, i erets feliç. Recordo córrer entre la gent i amagar-me en una cantonada, per esperar-te i intentar espantar-te quan passessis, i la majoria de vegades ho fingies per a que jo em sentís orgullosa d'haver-ho aconseguit. És una llàstima que ja no hi siguis, però sé que t'encanta que sigui feliç, que passegi agafada de la mà d'altres, que les llums em treguin aquell somriure que tant s'assembla al teu. El Nadal em recorda a tu, suposo que perquè era l'època de l'any on podíem escapar-nos a fer una tassa de xocolata amb xurros sense que ningú se n'adonés. I avui miro enrere, fins on m'arriba la memòria, i veig els teus plats de sopa que obrien sempre el Nadal, per donar pas al tronc amb el barret que em donava caramels i llibres mentre jo gaudia amb els cops de bastó que li donava.   




Bon Nadal