- Santa innocència.

I entrellaçà els seus dits amb els meus i em donà un petó a la galta. M'estremí. El cor bategava, i el meu somriure no es deixava contenir. El seu rostre a contrallum tancava els ulls i el seu cap era vençut pel cansament i el son. La punta del meu nas tocava la punta del seu. No, el pírcing no molesta.
En un moment puntual, la seva respiració es va tornar constant i calmada. El somriure em tornava als llavis, i d'una manera una mica tonta, al cap em venien mil i un pensaments. El ventre se'm removia i em recordava l'instant abans a moure el cap en direcció al que buscava. Et miro els llavis perquè la boca parla, expressa i somriu i et miro els ulls perquè riuen, es tanquen en força i em fan somriure.
Analitzar el que em passa pel cap és senzill, el que realment em costa molt és analitzar el que passa pel teu que, encara que adormit, segurament dona més voltes que el meu.