- JA TOCA XOLLAR-SE

Fa força i, sense voler-ho, cau endarrera, a l'aigua. Sobresaltat treu el cap d'entre les algues, i mentre el mou com un gos i alhora que intenta sortir del llac, pensa en que ja toca xollar-se. Aixeca el cap mentre s'espolsa l'aigua de la roba i la veu asseguda en un banc, mirant-lo inexpressivament. I els ulls es creuen poc a poc però ell aconsegueix apartar la mirada a temps. Com és possible que, sense voler-ho, sempre estigui davant les meves patacades i no m'ajudi mai, pensa. I amb els llavis closos, ella mira cap a la finestra d'un edifici del davant, amb una persiana vella i verda, una mica torta, i en tornar la mirada als seus ulls li diu: encara no t'has fet prou mal per a que pugui animar-te mentre t'aixeques. Ell somriu i marxa.