"Aquest instant"

El somni es repeteix i em recorda la vivència.
Et veig a la pujada, marxant. Sóc conscient que no et vaig donar cap resposta, però era perillós, en aquell moment.
"I que fas perdent el temps?" o "Doncs per a mi no és el mateix que per a tu". No podia, no puc arriscar-me a res, sabent que pot ser, això funciona només en la proximitat.
Cada cop veig més clar que va passar, i cada cop veig més enllà del que veia. Però no puc jugar-me-la sabent que no podré suportar un any més, ni me la puc jugar passant-me de la ratlla cada cop.
És un embolic. Tinc les coses clares, i sé que vull, però això no lleva que encara sigui massa d'hora per complir-ho.
Tot i així el somni transcorre com l'última nit. Però jo sé que la resposta és la segona, i tampoc m'hi capfico, perquè a l'hora de marxar tinc clar que és l'últim cop que podré tocar-te. Ni et vaig veure marxar ni et veuré tornar. Això també és una de les coses que se'm mengen el cap.
Al somni, em quedo parada, i et miro mentre marxes. Però quan gires la cantonada, algú m'empeny, i em tira a terra. De sobte, el pont cau, destruït, a l'aigua. I em desperto. El mal gust que tinc a la gola no és per no contestar-te, ni per no abraçar-me durant cinc minuts més al teu braç, sinó perquè el pont ha caigut, i no tinc clar si tu també has caigut amb ell.