Crec que el verd em va agradar des del primer moment en què el vaig veure. Tothom tenim un color preferit i a mi, després de passar pel taronja, blau elèctric, negre i granate, crec que m'he parat al verd. El curiós és que encara faig servir el granate per moltes coses. Espereu que no m'explico bé. Quan el color granate va deixar de pintar, vaig agafar el verd, que semblava que em busqués i estava per estrenar, però ara, he descobert que el granate torna a pintar i que encara em torna boja. Llavors, pinto normalment amb el verd i deixo el granate per ocasions especials. L'únic problema és que aquests dos colors, entre ells, no quallen, no "peguen", no són agradables a la vista si estan junts. Necessito pintar per separat, i és un autèntic repte. Amb el verd pinto paisatges petits, curts, intensos i molts semblants entre ells. Amb el granate muntanyes infinites amb mil i un obstacles, però amb la meta allà al fons, a dalt del pic més alt.
Molta gent em recomana que em quedi amb el senzill verd, sense complicar-me amb les muntanyes rocoses ni amb el polsim i la grava que deu aixecar el vent, jo en canvi preferiria poder-me dedicar només a pintar cims turmentosos amb una clariana al final, ben gran i ben bonica... Eterna. Mentrestant pinto amb els dos, sabent quin escolliré al final i sent conscient que hauré de guardar l'altre per sempre, amb el taronja, el blau elèctric i el negre...
(Tornen a ser la 1:24 a.m, i torno a estar al mobil. No em tingueu en compte l'ortografia, bones festes)
Ui... se m'acudeixen poques coses a dir... una decisió difícil, perquè els dos colors són excloents, però sempre et resistiràs a desar un o altre. Al final es tracta de decidir-se quin t'aporta més, i potser deixar estar alguns somnis que no toquen, o atrevir-se a viure perillosament. L'únic que et diria és que miris de no trencar cap dels dos colors amb la decisió...
ResponderEliminarLa veritat és que no ets el primer que em diu això!
ResponderEliminar