- Quan gires la cantonada.

No sé quants cops he llegit aquesta frase al mòbil. No sé quants cops m'he encantat i he fet tard. Ni quants cops m'he arreglat una mica més intentant que no es notés gaire encara sabent que no t'hi fixaries. No sé quants cops he agafat aire abans de sortir per la porta negra de ferro ni quants cops he mirat a banda i banda per si de cas. No sé quants cops he corregut fins a uns metres abans de la cantonada ni quants cops hi he passat absent, sense mirar, i t'he deixat enrere sense voler.

Quants cops no t'has pogut resistir i has sortit a esperar-me a l'altra banda d'on sempre? I quants cops m'he llençat als teus braços i m'has aixecat a l'aire uns instants mentre m'abraçaves i t'abraçava?

Quants segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, o anys m'he passat amb el nas enfonsat a la part baixa del teu coll, allí on el cabell comença a créixer? Allí on puc cridar-te que t'estimo sense que em sentis. Allí on puc tancar els ulls un moment i ser conscient d'on sóc.

Recordes el primer cop que et vaig abraçar? Segur que millor que jo. Vas diguer obrir els ulls, com sempre, i et vaig diguer donar instruccions de: Vols fer el favor d'abraçar-me?