Quan els nassos es toquen s'acluquen els ulls, es mullen els llavis i els pèls es posen de punta.
Quan els nassos es toquen se't fa la boca aigua.
Quan els nassos es toquen queda ben poc per notar aquella mà a la galta o al clatell, que t'espenteja segura cap endavant.
Quan els nassos es toquen et mulles.
Quan els nassos es toquen ets tímid, vergonyós i càlid.
Quan els nassos es toquen somrius nerviós durant uns segons.
Ja no saps com han arribat els nassos a tocar-se.
Ja no saps com parar l'impuls, ni si vols parar-lo.
Ja no saps si ha sigut expressament o una mera coincidència.
Ja no saps si has perdut o no, la noció del temps.
Quan els nassos es toquen, la mar remoreja tranquil·la, la sorra se't posa entre els dits dels peus, la lluna et mira i el teu cap es perd.
El cap es perd i un centenar de sensacions s'arremolinen al teu interior com un tifó en mig de l'oceà i un cop a passat l'ull de la tempesta d'emocions, al igual que la mar, et sents desorientat pero en calmat i sosegat..
ResponderEliminarSo de les oles xocant contra unes roques en plan èpic: squaaashbrush