Meravellós el dia, amb el sol -i el dol- apagant-se, que en buscar-me, vaig trobar-me, dona, eterna i cicatritzada.
Meravellós el dia que els ulls es van obrir en la direcció correcta i els llavis van poder somriure.
Meravellós aquell dia que vaig tenyir de violeta, que em va permetre, a la fi, respirar.
Doncs no sé si deu fer gaire d'aquest dia, sí que feia força que no deies res aquí, però espero que des del dia que cites les coses hagin seguit anant a millor.
ResponderEliminar