La capseta va obrir-se, i aquella musiqueta suau i lenta va envoltar-me mentre jo no feia res més que donar i donar voltes.
La corda es va acabar, i em vaig quedar de cara a l'espill, que gràcies a l'angle en que estava situat m'ajudava a descobrir aquella silueta a la vora de la finestra.
Encara que el veia a contrallum, podia distingir d'entre totes les coses, aquelles botetes militars, negres, que anaven per dintre d'aquells pantalonets blaus i rectes, que coincidien amb una americana plena de medalletes i un barret de copa amb una ploma ben amunt d'aquest.
Les cortines de color salmó voltejaven amb el vent, i passaven pel seu costat, embolcallant-lo d'una manera àgil i fràgil.
Va mirar-me i es va apropar a mi.
I encara que ell no sortís de dintre d'un peix, ni tinguessin que acabar dintre la caldera, el soldadet i la ballarina van ballar sense música tants dies i tantes nits com els va ser possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario