- Un ofegat a l'armari menys.

Era al seient del meu costat, amb els alts i baixos de l'autobús, dibuixant poc a poc i amb calma imatges fosques i tristes que es contraposaven amb la seva samarreta rosa fúcsia. La seva cara no expressava res, era el típic rostre d'un passatger avorrit de bus, amb els cascos de la musica a les orelles i la llibreta a les mans.
L'autobús va parar. ELl va mirar cap avall i va somriure. Va baixar. Va abraçar el noi que l'esperava a la vorera i el va besar. Que bonic és l'amor.